L'escola d'avui

Dins la societat actual, anomenada també societat del coneixement i la informació, la llengua escrita adquireix un paper important, ja que és causa i conseqüència de la nostre evolució humana, de l’enriquiment cultural. Tot i això, l’accés massiu a la lectoescriptura és un fenomen força recent, ja que si fem una ullada a la nostra historia ens adonarem que aquests aprenentatges quedaven restringits a una classe social determinada, de gran poder adquisitiu i, alhora, també era un privilegi exclusiu pel sexe masculí.
La representació gràfica del llenguatge i la seva interpretació, és un dels aprenentatges fonamentals que proporciona l’escolarització obligatòria. Aquest, possibilita l’accés a la cultura vigent i, per tant, forma part d’un important procés de socialització. A més, l’aprenentatge de la lectoescriptura possibilita i estructura la major part de la resta d’aprenentatges; en aquest sentit, també permet desenvolupar el pensament intern.

Però què succeeix quan algun alumne mostra dificultats específiques en la lectoescriptura? Entre un 5 i un 15% dels infants tenen dificultats en aquests aprenentatges, fet que els porta a desenvolupar un baix rendiment escolar. Les DA són una de les causes més freqüents de fracàs escolar i, per aquest motiu, la detecció precoç és essencial.                                                                             
Sovint, els infants que presenten alteracions en la lectura i l’escriptura no es diagnostiquen o es diagnostiquen tard i, en conseqüència, no es prenen les mesures de tractament adequades provocant l’aparició de mals resultats acadèmics, una baixa autoestima, poca motivació...
És a través de l’observació que aconseguirem analitzar i avaluar els seus processos d’aprenentatge; d’aquesta manera, podrem detectar possibles anomalies en el seu desenvolupament en relació a la lectura i la escriptura. 

Fins ara, hem destacat la visió de la lectoecriptura dins un marc d’alumnat molt concret, el qual mostra dificultats molt específiques sobre la temàtica. Ara bé, com afronten l’aprenentatge de la llengua i la escriptura els alumnes amb NEE o els alumnes amb una incorporació tardana a l’escolarització? 
Els alumnes amb necessitats educatives especials associades a retard mental, discapacitat motriu, autisme o bé altres discapacitats, presenten greus dificultats per desenvolupar habilitats lectores i escriptores. Aquest fet, que agreuja les dificultats d’aprenentatge d’aquests alumnes, habitualment acostuma a atribuir-se a dèficits específics en el funcionament cognitiu i a dificultats en els processos subjacents implicats en la lectura i l’escriptura; aquests, entre d’altres, són factors que repercuteixen directament en l’adquisició de la lectoescriptura; així ho explica Enriqueta Garriga en l’article Reflexions sobre l’adquisició i la intervenciódel llenguatge oral i escrit en els alumnes amb necessitats especials educatives: una breu anàlisi de la situació actual i de les perspectives defutur”.
Per facilitar que aquests alumnes aconsegueixin un bon aprenentatge de la lectura i l’escriptura, s’han posat en funcionament materials de suport com Divertext, un programari multimèdia per a l’alfabetització inicial d’alumnes amb NEE i altres metodologies de treball més dinàmiques com el treball per projectes; aquest últim és un recurs que ens permet tractar la diversitat i la heterogeneïtat dins el grup, per tant, és un bon mètode per atendre aquestes necessitats especials. Un clar exemple són algunes de les escoles del País Valencià, que ja des de l’any 1994 utilitzen aquest suport.

Si parlem de la lectoescriptura amb als alumnes d’incorporació tardana és necessari partir dels coneixements previs; hem de tenir en compte que no partim de zero. Tots els nois i noies dominen, com a mínim, una llengua i la majoria més d’una, per la qual cosa el seu bagatge lingüístic acostuma a ser elevat, cosa que els facilita i predisposa al nou aprenentatge. S’ha d’oferir un ensenyament-aprenentatge que faciliti que els alumnes trobin sentit en el que fan. És important que tot allò que escriuen i llegeixen sigui significatiu i funcional.                            
Ensenyem a llegir i a escriure amb intencionalitat, dins d’un context educatiu propici. Per això, no fem un ensenyament aïllat, sinó integrat a l’aprenentatge global que es fa des de les quatre àrees d’aprenentatge i, a més, busquem la relació que hi ha entre els aprenentatges escolars i la vida quotidiana.

Més informació (entrevista a Àfrica Pineda, treballadora del CDIAP)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada