dimecres, 13 de juny del 2012
Aquí us deixem, en format vídeo, unes de les principals idees de Paulo Freire sobre la pedagogia de l'esperança.
Els estadis Waldorf i els 12 sentits
Segons la metodologia Waldorf, les persones passem per set cicles de set anys cada un. Aquests són els estadis que va marcar Rudolf Steiner Waldorf; a l'enllaç de continuació podeu trobar més informació d'aquests estadis i també dels 12 sentits que Waldorf va dir que tenia cada persona.
Els estadis Waldorf i els 12 sentits
Alba Vives, Almudena Rodríguez, Laura Robado i Anna Besora
dimarts, 12 de juny del 2012
MATERIALS I RECURSOS MONTESSORI
A continuació
podem trobar un seguit de links on es poden trobar idees de materials
Montessori per a treballar el llenguatge a l’etapa d’educació infantil. Tal i
com podreu observar, hi ha materials que treballen altres àrees del currículum
ja que es parteix de la base d’un treball globalitzat.
- Montessori Print Shop En aquest primer link podem trobar propostes de materials que ens permeten treballar tant la lectura d’imatges, de grafies com numèrica i fer activitats d’ordenació i aparellaments.
- Materials Montessori Es tracta d’un recull d’imatges dels diferents materials originals Montessori. En base d’aquests podem extreure idees per a fer una adaptació en funció de la realitat del grup classe.
- Montessori materials. Your resource for home and school És una pàgina web on es poden trobar tutorials que mostren com s’han de dur a terme les activitats on s’utilitzen materials Montessori diversos. Els vídeos estan en anglès.
- "Lenguaje" En aquesta pàgina podrem trobar materials Montessori classificats segons l’àrea de coneixement que es vol treballar. En aquest cas, el link us dirigeix directament a l’àrea de llenguatge.
A més a més, us
pengem un link d’un vídeo on podreu observar els nens i nenes experimentant i
aprenent a través de material Montessori.
Finalment, enllacem l’entrevista realitzada a Rosa Vila, especialista en metodologia Montessori i actual directora de l’escola
Balandrau.
Autors: Sara Balagué, Carles Medina, Aina Rossell i Mireia Vinardell
dimecres, 30 de maig del 2012
El 25 d’abril del 2012 vam visitar l’escola Decroly de Barcelona que està dividida en Infantil anomenada "El
Lledoner" i Primària anomenada "L’Aladern". En el document adjunt fem un resum
del que vam observar i aprendre en aquesta visita sobre l’aprenentatge de la
lectura i l’escriptura seguint el mètode Decroly.
Convidem a conèixer el mètode global per poder-ho contrastar amb altres teories i extreure’n allò que més s’adeqüi als nostres interessos i als dels infants i així poder construir la nostra manera de fer.
Article d'interès: "El aula de parvulario Decroly"
Convidem a conèixer el mètode global per poder-ho contrastar amb altres teories i extreure’n allò que més s’adeqüi als nostres interessos i als dels infants i així poder construir la nostra manera de fer.
Article d'interès: "El aula de parvulario Decroly"
MªCarmen Camino, Leila Jiménez i Lidia Jimón
dilluns, 28 de maig del 2012
Loris Malaguzzi
Malaguzzi (1920-1994) és l’indicador i inspirador de l’aventura educativa Reggiana. Un mestre i pedagog que va dedicar tota la seva vida a la construcció d’una experiència de qualitat en la qual s’escolta, es respecte i es considera las potencialitats dels nens i nenes perquè es reconeixien els drets d’aquests éssers educats.
El
seu treball es desenvolupa, després de la Segona Guerra Mundial, a les escoles
infantils per nens i nenes de 0 a 6 anys, per la construcció d’un servei públic
municipal que oferís a nens, nenes, famílies, treballadors i treballadores la
possibilitat d’aprendre democràticament en una Comunitat Educativa.
Gràcies
a les seves aportacions teòriques es van crear les Escoles Reggianes que van tenir una influència d’autors importants
com Decroly, Freinet, Freire, Peztalozzi, entre d’altres.
A
partir de totes aquestes aportacions Loris va crear el seu pensament i la seva metodologia pròpia.
Per
acabar volem fer esment del poema dels 100 llenguatges de Loris Malaguzzi en el qual explica la capacitat dels
infants per aprendre, aquests estan dotats de 100 llenguatges que l’adult
intenta reprimir-los. L’infant és autònom i autosuficient per aprendre a partir
de l’experimentació i experiència pròpia.
Power point "Loris Malaguzzi".
Power point "Loris Malaguzzi".
Visita EscolaBressol ”El Pi del Soldat” de Sant Pol de Mar (Barcelona).
Fotografies "El Pi del Soldat".
MELODIE LÓPEZ
NATÀLIA SANTOS
ESTHER PÉREZ
JUDIT TORRENT
Fotografies "El Pi del Soldat".
MELODIE LÓPEZ
NATÀLIA SANTOS
ESTHER PÉREZ
JUDIT TORRENT
Visita a l'espai d'infància La Llum de la Garriga
El passat dijous 24, vam poder assistir a la jornada de portes obertes que oferien les mestres de l'espai d'infància La Llum de la Garriga.
Aquesta, és una iniciativa nova d'aquest any, que només comprén dels dos anys i mig als sis anys. Actualment, una gran iniciativa per part dels pares i mares està intentant ampliar l'etapa fins als dotze anys.
A continuació, us deixem la pàgina web d'aquest centre perquè pogueu anar seguint les novetats del dia a dia i descobriu què significa la pedagogia Waldorf a la pràctica.
Per començar la jornada de portes obertes van posar aquest vídeo on queda reflectit el dia a dia en una escola Waldorf.
Durant aquesta jornada de portes obertes vam poder recollir molta informació, per això hem decidit fer un document explicant tot el que vam aprendre de les explicacions de les mestres.
Alba Vives, Almudena Rodríguez, Laura Robado i Anna Besora
divendres, 25 de maig del 2012
Informació d'interés pedagogia Waldorf
Pengem una mica d'informació que us pot ser d'interés sobre la pedagogia Waldorf.
Primerament posem un vídeo que parla de la lectoescriptura en la metodologia Waldorf:
A continuació també pengem un document amb diferents articles interessants sobre la pedagogia Waldorf. Premeu al link següent: articles
I finalment, deixem dues pàgines web de les xarxes Waldorf, la primera és a nivell d'Espanya i la segona a nivell de Catalunya.
Esperem que us serveixi per anar coneixent la metodologia Waldorf.
Anna Besora, Laura Robado, Almudena Rodríguez i Alba Vives
Currículum
El Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil dóna diverses pautes per portar a terme l’educació dels infants en tres àrees: Descoberta de l’entorn, Descoberta d’un mateix i dels altres i Comunicació i Llenguatges.
Per saber com es treballa la lectura i l’escriptura en aquestes etapes hem portat a terme un anàlisi del currículum i hem realitzat dues entrevistes per veure com es treballa aquest en diversos àmbits.
De les entrevistes fetes a la directora de l’Escola Joana d’Empúries, a la mestra de l’Aula Hospitalària del Josep Trueta i als inspectors d'educació Caterina Riembau i Felip Ponsatí n’hem resumit el contingut.
Blanca Bassols Pujol
Lourdes Casellas Palau
Rosa Duarte Fiestas
John Dewey (1859-1952)
John Dewey va néixer a Vermont
als Estats Units l’any 1859 on hi va viure durant tres generacions. Després de
finalitzar l’escolarització primària ,va estudiar filosofia a la universitat de
Vermont, i conseqüentment va convertir-se en el filòsof nord-americà més
important de la primera meitat del segle XX. Mentre exercia de professor de
filosofia a la universitat de Michigan va establir amistat amb una de les seves
alumnes, Alice Chipman, amb qui es va casar al 1886. Ella tenia interès en els
problemes socials i en les seves relacions vers l’educació i va promoure que Dewey
centrés els seus estudis en el món de l’ensenyament.
Dewey i Chipman van treballar
conjuntament per tal de determinar el millor camí de l’educació dels infants
d’Amèrica i així crear les seves idees pedagògiques.
A partir de les transformacions
socials de finals del segle XIX i principis del XX es van començar a
desenvolupar grans pensaments pel que fa l’educació. Va ser quan va sorgir un
moviment amb una tendència renovadora i al qual es va adherir moltes
innovacions pedagògiques. Aquest moviment s’anomena “Educació nova”. S’hi
relacionen autors com Maria Montessori, Célestin Freinet i el mateix John Dewey.
Aquesta nova pedagogia trenca amb la pedagogia tradicional, sobretot en els
mètodes d’ensenyament.
L'escola que vam anar a visitar, és el CEIP Nou de Quart.
Entrevista a la Lurdes Tarradas.
ENLLAÇOS D'INTERÈS:
Escola Camprodon Dr. Robert - Projecte "Sortida a Roses"
Escola Palamós Ruiz Giménez - Projecte "Sant Jordi"
DOCUMENTACIÓ TEÒRICA:
John Dewey
L'escola que vam anar a visitar, és el CEIP Nou de Quart.
Entrevista a la Lurdes Tarradas.
ENLLAÇOS D'INTERÈS:
Escola Camprodon Dr. Robert - Projecte "Sortida a Roses"
Escola Palamós Ruiz Giménez - Projecte "Sant Jordi"
DOCUMENTACIÓ TEÒRICA:
John Dewey
dimecres, 23 de maig del 2012
Ana Teberosky i Emilia Ferreiro
ANA TEBEROSKY:
La Dra. Ana
Leonor Teberosky Coronado és originària d’Argentina i actualment, ja fa més de
26 anys, viu a Barcelona. És catedràtica a la Universitat de Barcelona, on
dirigeix el departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. És especialista en temes de lectura,
escriptura i ensenyament.
"No es que leamos menos que antes, nos pasamos el
día leyendo cosas pero ha surgido un leer haciendo zapping"
EMILIA FERREIRO:
Emilia Ferreiro és argentina i fa
més de dos dècades viu a Mèxic. Es va doctorar en Psicologia a la Universitat
de Ginebra (Suïssa) l’any 1970. Va fer una tesi que va ser dirigida per Jean Piaget.
En 1997, li donaren l’Ordre Andrés Bello, en Venezuela. En l’actualitat
exerceix com a investigadora del CINVESTAV (Centro de Investigación y de
Estudios Avanzados) y del SIN (Sistema Nacional de Investigaciones). Fa nays
que recorre Amèrica i Europa donant conferències i capacitacions a docents; és
autora d’innumerables articles científics i llibres. Va ser nomenada Doctor
Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de Buenos
Aires, la Universitat de Río de Janeiro i la Universitat de Córdoba.
“El maestro no puede ser un burócrata, debe ser un
profesional”
El nom d'Ana Teberosky, al igual que el d'Emilia Ferreiro, s'associa a una nova forma de pensar l'escriptura, de pensar el subjecte que aprèn, de pensar l'ensenyament.
Ana Teberosky y Emilia Ferreiro, arrel d’intentar
comprendre un dels problemes educatius més seriosos d’Amèrica Llatina: l’analfabetisme,
la repetició i la deserció escolar; s’adonen que hi ha una matèria escolar
decisiva: la lectura i l’escriptura.
A partir d’aquí van començar a estudiar juntes com els
infants més petits adquirien i comprenien l’escriptura, amb quins mètodes aprenien.
Després d’analitzar els dos mètodes: l’analític-fonètic
i el global, van concloure el següent:
1. Es basen en
habilitats com la discriminació de sons, de formes gràfiques, en
correspondència entre so i grafies, en la discriminació visual.
2. Si s’accepta
que l’infant que aprèn és un subjecte que pensa i que constantment interactua
amb el medi i aprèn interactuant, no pot ser que l’explicació de l’adquisició
de l’escriptura siguin només una sèrie d’habilitats.
Ana Teberosky i Emilia Ferreiro van ser les impulsores de la Teoria de la psicogènesis de la llengua escrita, la qual planteja que l’infant s’apropia del sistema d’escriptura i de la llengua escrita a partir del seu desenvolupament cognitiu i amb la interacció amb el món dels textos.
Les
autores van investigar el pensament infantil entorn la lectura i l’escriptura
des d’una perspectiva genètica i evolutiva, i a més, ho van combinar amb el que ja es sap sobre el pensament infantil, la psicologia de l’educació, la lingüística i la
psicolingüística.
En la seva investigació
van descobrir que el procés mitjançant el qual un alumne construeix el seu
propi sistema de lectura i escriptura és universal, sempre que es parli d’escriptures
alfabètiques. Des d’una edat molt primerenca l’infant té diferents hipòtesis de
què és i com es fa l’escriptura. A mesura que se li generen conflictes a partir
del que ja sap i les noves informacions que se li fan arribar es va produint el
pas d’una hipòtesis a l’altra.
Les dues autores NO van descriure un mètode per tal d'ensenyar la lectoescriptura sinó que van descriure unes bases teòriques que mostren l'evolució per la que passa qualsevol infant durant aquest procés d'aprenentatge.
Hem visitat dues escoles que incorporen aquestes bases teòriques en la seva metodològia a l'aula.
Per a saber més, cliqueu a sobre del títol
http://www.xtec.cat/ceipdrrobert/
Si voleu ampliar la informació us aconsellem la següent bibliogarfia:
Ferreiro. E i Teberosky. A (1979) Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. Editorial siglo veintiuno editores.
Teberosky. A (2001) Proposta constructivista per aprendre a llegir i a escriure. Editorial Vicens Vives.
Montse Castells
Mireia Pla
Roser Rosa
dimarts, 22 de maig del 2012
CÉLESTIN
FREINET
Célestin
Freinet (1896- 1966) va ser un mestre francès que va crear la seva pròpia
escola basada en els seus ideals, ja que no s'identificava amb les metodologies
que hi havia en aquella època. Entenia l'escola com un espai social que es basava en la confiança
i que afavoria l'interès de l'alumne i el seu desenvolupament integral a partir
de la cooperació de l’alumnat. Considerava que l'educació no podia ser imposada
sinó que havia de partir del poble.
L'escola Freinet
s'engloba dins el corrent de l'Escola Nova de manera que les seves tècniques es
basen en la pedagogia activa, provinent del naturalisme.
Freinet reformulà
la psicologia tradicional fent-la més dialèctica i més basada en els infants
i en les seves capacitats.
Defensava que la pràctica pedagògica i el valor de
l'acció (treball) eren superiors a qualsevol altre aspecte.
CARACTERÍSTIQUES DE
LA SEVA PEDAGOGIA
·
Crea un ambient vivificat perquè el nen tingui la
possibilitat d’expressar la seva vida, els seus pensaments i somnis i d’interessar-se
pel món que els envolta.
· L’infant
aprèn a partir de l’experiència (mètode assaig-error).
· Es basa en
un aprenentatge natural, respectuós amb els ritmes maduratius de cada infant.
· El context
és un element molt influent en el desenvolupament de la lectoescriptura.
· L’escriptura
és un mitjà per expressar-se i formar la personalitat de l’infant.
· Motivació
de l’infant amb tècniques apropiades.
· Vincle del
llenguatge escrit i oral a partir de la cooperació i el treball en equip.
· Creu que hi
ha unes etapes de l'aprenentatge de la lectoescriptura que estan
relacionades amb les etapes esmentades per Ana Teberosky.
· També hem
trobat aspectes de la seva pedagogia que es poden relacionar amb altres autors.
TÈCNIQUES DE
FREINET
Correspondències : s’envien cartes a les altres persones com ara
companys, mestres i fins i tot, alumnes d’altres centres educatius. Es tracten
temes escolars o de l’entorn per fomentar bàsicament l’interès per la lectura.
Textos lliures: els infants escriuen de manera individual o conjunta amb l’objectiu que
ells descobreixin un altre codi per expressar-se i connectar-ho amb el
seu entorn i la seva vida. Aquesta tasca ajuda a desenvolupar l’esperit crític
i la creativitat, però és necessari crear un ambient motivador. Bàsicament
s’utilitzaven diferents tècniques d’impressió i es podien il·lustrar els textos
per tal de relacionar imatge amb grafia. Finalment, es podia recitar els
poemes i els textos escrits per tal de
fomentar el llenguatge oral.
Dossiers escolars: era una recopilació de tot tipus de documentació
(articles de diari, dibuixos,etc) de manera que estigués disponible per a tots
els alumnes. Freinet pretenia substituir els llibres de text tradicionals ja
que no estaven relacionats amb la vida dels alumnes.
Diari de classe : A cada classe,
hi ha un diari en el qual es recull tot allò que s’ha après o bé coses que els
infants creuen rellevants. Aquests quaderns són elaborats de manera col·lectiva
i tots els escrits van acompanyats de dibuixos lliures, però representatius de
la temàtica tractada. A l’hora de corregir els textos, es pot fer tant en petit
grup, com ho pot fer el o la mestre/a, com ho pot fer tot el grup classe.
Assemblea cooperativa: consisteix en fer un
debat sobre temes que els interessen als infants (centres d’interès) com ara
fets que els hi han passat. També un cop
a la setmana es parla del diari mural que hi ha l’aula on els nens hauran
escrit critiques positives i negatives d’alguns fets i hauran proposat
millores.
Planificació del temps: consisteix en fer una organització del temps amb
les tasques que han de dur a terme els infants en un temps determinat.
Hem visitat
l’Escola Nabí a Vallvidrera (http://www.nabi.cat/) on es treballa la metodologia Freinet. Per saber
més de la seva metodologia podeu consultar al document següent.
Per saber més
informació de Freinet podeu consultar aquest vídeo fet per estudiants on
s’explica una mica més la seva biografia i una pinzellada de la seva pedagogia.
També podeu consultar la nostra bibliografia i el
nostre powerpoint.
Decroly
Ovide Decroly
Ovide
Decroly va ser un important doctor i pedagog belga que va néixer al 1871. Es va caracteritzar per la seva tasca
educativa la qual es va iniciar amb infants amb problemes mentals que li va
permetre desenvolupar el seu mètode global que posteriorment va aplicar amb la
resta de l’alumnat (Escola Ermitatge). Va crear importants obres basades en el
respecte del nen i la seva personalitat amb l’objectiu de preparar als nens per
viure en llibertat. El seu lema és: “Escola per la vida i per a la vida”.
La pedagogia decrolyana encara és utilitzada per moltes escoles i es pot adaptar també a les noves tecnologies. Declory parlava de la necessitat d’educar a l’infant en societat i per aquest motiu adaptava el seu mètode global a les característiques del context. Els alumnes d’avui dia viuen en l’era de la comunicació i la informació tecnològica, per això, és imprescindible que com a educadors es proporcionin eines per tal que els alumnes siguin capaços de respondre a les necessitat actuals.
En
aquestes diapositives interactives podem trobar tota la teoria sobre Decroly emfatitzant en
el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura.
MªCarmen
Camino, Leila Jiménez i Lidia Jimón.
Maria Montessori i el seu mètode
Aspectes
generals de la Metodologia Montessori:
“No em mireu a
mi, no mireu el meu mètode. Simplement mireu el nen, què necessita i què vol?
Jo no tinc la veritat de res, la veritat està en els nens”.
Maria Montessori basa la seva teoria en les
necessitats dels nens. Més que una metodologia, és una filosofia de cóm veure
l’infant dura a terme a partir d’una pràctica molt concreta. Montessori crea
uns materials adaptats a aquestes necessitats, però aquests no són el més
important.
La metodologia
Montessori es basa en una manera de veure l’infant com un ésser autònom i capaç
per aprendre per ell mateix. Cal tenir en compte les necessitats del nen i
satisfer-les perquè es pugui desenvolupar correctament dins del seu entorn. Es
pretén desenvolupament total de
l’ésser humà, adaptat en el seu context ,on viu, tant pel que fa al lloc, a la
cultura i al temps que li ha tocat viure.
Un dels objectius
principals és no limitar l’aprenentatge dels nens. Les programacions es fan per
cicles i no per anys. És per aquesta raó que l’infant, quan tingui la motivació
necessària i les capacitats per aprendre se li posen a la seva disposició els materials
necessaris per fer-ho. Per tant, cada nen marca el seu propi ritme
d’aprenentatge i aquest és respectat per la mestra.
EL NEN:
El nen és el principal protagonista del seu aprenentatge. Per tant, els
coneixements no s’han d’introduir des de fora. Aquests han de ser percebuts a
partir de la informació i a travès dels propis coneixements.
Els alumnes tenen llibertat , la que poden
administrar. Els límits són les normes de l’aula que es poden resumir en
respectar les persones, respectar el material i el que s’ha de fer a l’aula és
treballar.
EL MESTRE:
El paper
principal del mestre és observar el que necessita l’infant, el que el motiva,
el que més li agrada. Cal estimular que els nens aprenguin per si mateixos i
que trobin la solució dels seus problemes. S’ha de permetre que siguin ells els
qui els construeixin els coneixements a partir de les seves experiències. Per tant,
la intervenció del mestre a l’aula és mínima.
El professor ha de saber que no és la causa de la construcció del nen (de
la formació, educació i desenvolupament). El que ha de fer és assistir el nen
en la seva autoconstrucció, és el lligam del nen amb l’ambient però no el
constructor del nen.
El mestre és qui
ha de crear l’entorn adequat d’aprenentatge. És ell qui ha de posar a l’abast
dels infants els materials necessaris per treballar allò que ha decidit. EL
mestre fa les presentacions dels materials.
L’ENTORN:
Per
crear aquest entorn de treball, cal que l’aula sigui un lloc agradable, amb
ordre i bellesa. Només d’aquesta manera es crearà un ambient motivador per els
infants on hi hagin tots els coneixements necessaris a l’abast dels infants.
Ha d’estar dissenyat
de tal manera que pugui satisfer les necessitats d’autoconstrucció dels
infants, per desvetllar-nos la seva personalitat i els seus patrons de
creixement.
Dins d’aquest
entorn hi trobem els materials que es posen a l’abast dels infants i que són
presentats per la mestra, i els exercicis pedagògics.
Hi ha tot tipus
de materials de totes les matèries. A les etapes d’Educació Infantil, hi ha
materials autoavaluables, d’experimentació i manipulació, materials de vida
pràctica, etc.
Montessori creia
que el Medi Ambient, és a dir, l’entorn del nen, era un punt clau per el
desenvolupament de l’infant.
Dins l’aula es
crea una connexió directa d’aquests tres factors:
AMBIENT PREPARAT- GUIA (mestre) – NEN
Per saber-ne més:
Com es treballa la lectoescriptura amb el mètode Montessori?
Escoles Montessori vs. Escoles tradicionals
Escola Montessori - Palau (Girona)
Visita al centre
Entrevista a dos mestres del Montessori - Palau
Bibliografia
Pàgines d'interès i vídeos:
Escoles Montessori vs. Escoles tradicionals
Escola Montessori - Palau (Girona)
Visita al centre
Entrevista a dos mestres del Montessori - Palau
Bibliografia
Pàgines d'interès i vídeos:
- La pedagogía de la responsabilidad y la autoformación.
- Ambient i materials Montessori:
- Vida pràctica:
Marta Mata i l'Associació de Mestres Rosa Sensat
Marta Mata Garriga (1926-2006)
Marta Mata, fundadora de l'Associació de Mestres RosaSensat, pretenia recuperar l'escola de la República d'abans del franquisme, una
escola amb uns principis pedagògics i socials concrets, com ara la coeducació, laïcisme
i l'activisme.
Durant els anys 60, concretament el 1965, amb un equip
de mestres de diverses escoles i amb el suport d'alguns pares d'alumnes d’aquestes
escoles es va crear l'Escola de mestres Rosa Sensat com a conseqüència de la
desconeixença d'aquesta metodologia per part dels joves educadors.
Es pretenia recuperar allò que s’havia perdut, és a
dir, l’escola pública catalana, amb la seva llengua, la seva cultura i la seva
tradició pedagògica.
Posteriorment el juliol de 1966 es va posar en marxa
la primera Escola d’Estiu de Rosa Sensat, que pretenia seguir també el model
d'escola d'estiu de la Mancomunitat, d’un mes de durada. Aquests anys s'estableixen
relacions amb mestres renovadors de tot Catalunya, de les Illes, del País
Valencià i del País Basc. La formació dels mestres com a base per fer realitat
l’escola pública, l’escola de tots i per a tots, l’escola democràtica, l’escola
activa, és el seu gran objectiu.
Per aprofundir en aquesta recerca, hem vistat l'escola "El Bosc de la Pabordia" de Girona. Aquest centre es basa en idees d'aquesta metodologia pel que fa a l'aprenentatge de la lectoescriptura.
Enllaços d'interès:
Esther Pujol Fors
Marina Roca Porxas
Cristina Rovira Cumeras
Subscriure's a:
Missatges (Atom)