Aspectes
generals de la Metodologia Montessori:
“No em mireu a
mi, no mireu el meu mètode. Simplement mireu el nen, què necessita i què vol?
Jo no tinc la veritat de res, la veritat està en els nens”.
Maria Montessori basa la seva teoria en les
necessitats dels nens. Més que una metodologia, és una filosofia de cóm veure
l’infant dura a terme a partir d’una pràctica molt concreta. Montessori crea
uns materials adaptats a aquestes necessitats, però aquests no són el més
important.
La metodologia
Montessori es basa en una manera de veure l’infant com un ésser autònom i capaç
per aprendre per ell mateix. Cal tenir en compte les necessitats del nen i
satisfer-les perquè es pugui desenvolupar correctament dins del seu entorn. Es
pretén desenvolupament total de
l’ésser humà, adaptat en el seu context ,on viu, tant pel que fa al lloc, a la
cultura i al temps que li ha tocat viure.
Un dels objectius
principals és no limitar l’aprenentatge dels nens. Les programacions es fan per
cicles i no per anys. És per aquesta raó que l’infant, quan tingui la motivació
necessària i les capacitats per aprendre se li posen a la seva disposició els materials
necessaris per fer-ho. Per tant, cada nen marca el seu propi ritme
d’aprenentatge i aquest és respectat per la mestra.
EL NEN:
El nen és el principal protagonista del seu aprenentatge. Per tant, els
coneixements no s’han d’introduir des de fora. Aquests han de ser percebuts a
partir de la informació i a travès dels propis coneixements.
Els alumnes tenen llibertat , la que poden
administrar. Els límits són les normes de l’aula que es poden resumir en
respectar les persones, respectar el material i el que s’ha de fer a l’aula és
treballar.
Han de tenir llibertat en un ambient que possibiliti al nen l’autoeducació
i l’autocontrol.
EL MESTRE:
El paper
principal del mestre és observar el que necessita l’infant, el que el motiva,
el que més li agrada. Cal estimular que els nens aprenguin per si mateixos i
que trobin la solució dels seus problemes. S’ha de permetre que siguin ells els
qui els construeixin els coneixements a partir de les seves experiències. Per tant,
la intervenció del mestre a l’aula és mínima.
El professor ha de saber que no és la causa de la construcció del nen (de
la formació, educació i desenvolupament). El que ha de fer és assistir el nen
en la seva autoconstrucció, és el lligam del nen amb l’ambient però no el
constructor del nen.
El mestre és qui
ha de crear l’entorn adequat d’aprenentatge. És ell qui ha de posar a l’abast
dels infants els materials necessaris per treballar allò que ha decidit. EL
mestre fa les presentacions dels materials.
L’ENTORN:
Per
crear aquest entorn de treball, cal que l’aula sigui un lloc agradable, amb
ordre i bellesa. Només d’aquesta manera es crearà un ambient motivador per els
infants on hi hagin tots els coneixements necessaris a l’abast dels infants.
Ha d’estar dissenyat
de tal manera que pugui satisfer les necessitats d’autoconstrucció dels
infants, per desvetllar-nos la seva personalitat i els seus patrons de
creixement.
Dins d’aquest
entorn hi trobem els materials que es posen a l’abast dels infants i que són
presentats per la mestra, i els exercicis pedagògics.
Hi ha tot tipus
de materials de totes les matèries. A les etapes d’Educació Infantil, hi ha
materials autoavaluables, d’experimentació i manipulació, materials de vida
pràctica, etc.
Montessori creia
que el Medi Ambient, és a dir, l’entorn del nen, era un punt clau per el
desenvolupament de l’infant.
Dins l’aula es
crea una connexió directa d’aquests tres factors:
AMBIENT PREPARAT- GUIA (mestre) – NEN
Per saber-ne més:
