Aquí us deixem, en format vídeo, unes de les principals idees de Paulo Freire sobre la pedagogia de l'esperança.

Paulo Freire

Paulo Freire (Brasil, 1921-1997) fou un dels pedagogs més significatius del segle XX. Va promoure una pedagogia d’alliberament pel seu poble, el qual, a mitjans del segle XX, vivia en una situació de semiesclavitud. La gran majoria de la població era analfabeta, la qual cosa feia que se sentis avergonyida i inferior respecte les persones lletrades. És en aquest context on Paulo Freire, mitjançant la seva educació de l’esperança, promou l’alfabetització com a única via d’alliberació i de despertar la crítica i la consciència social. 

Actualment Freire continua vigent a causa dels canvis socials que s’estan produint en els darrers anys. Hi segueixen havent classes oprimides i classes opressores; avui en dia no entenem l’analfabetisme en termes absoluts però sí en termes funcionals (digitals, polítics, econòmics, etc.).

Un exemple el trobem a l’escola Els encants de Barcelona, que rebutja l’ensenyament tradicional i aposta per la participació activa del alumnes, els quals esdevenen responsables del seu propi aprenentatge.

La directora de l'escola, Agnès Barba,  explica tambécom es treballa la lectoescriptura al segon cicle d'educació infantil.

La cultura no es atributo exclusivo de la burguesía. Los llamados "ignorantes" son hombres y mujeres cultos a los que se les ha negado el derecho de expresarse y por ello son sometidos a vivir en una "cultura del silencio". Paulo Freire.

Laia Ribas

Judit Soler

Natàlia Serra

Coral Pardo

Paulo Freire

Paulo Freire (1921-1997), un dels pedagogs més significatius del segle XX, va néixer a Recife, Brasil. Tot i pertànyer a la classe mitja, de seguida es va interessar per l’educació de les poblacions pobres de la seva regió.

Des de petit va conèixer la realitat del seu país, en el qual encara existia esclavitud i pobresa; a més a més, existien moltes zones rurals on els seus habitants encara vivien relacions d’opressió, les quals els feien estar al marge de tot procés social, polític i econòmic sense importar les seves opinions. Per aquest motiu, Freire va decidir implicar-se amb la societat que l’envoltava, per tal d’aconseguir que aquests esdevinguessin persones més actives en relació al seu propi futur; per tant, cercava que tothom pogués fer sentir la seva veu, expressar les seves opinions i idees i no deixar-se cohibir per ningú. Aquestes idees de la transformació per a un canvi real s’anomena Pedagogia de l’oprimit. Igualment, tenia en compte l'entorn alfabetitzador dels individus i les paraules generadores (sempre dins aquests entorns).

La seva ideologia li va valer l’exili l’any 1964, després d’haver estat acusat d’ignorant i revolucionari. Després d’aquest fet es va exiliar a Xile i a Estats Units i l’any 1970 es va traslladar a Ginebra, on va treballar en el Consell Ecumènic de l’Església. No obstant això, l’any 1980 va tornar al seu país. L’any 1989 va ser nombrat Secretari d’Educació de Sao Paulo i durant el seu mandat va realitzar una tasca important per a dur a terme la pràctica de les seves idees, per revisar el programa d’estudis i per a augmentar els sous dels educadors brasilers. L’any 1997 va morir.

En aquest document hi trobareu, de forma aprofundida, les idees que defensa l'autor, així com en què consisteix el seu mètode d'ensenyament-aprenentatge del codi escrit i les seves afinitats amb altres mètodes i teories. 

Nosaltres hem entrevistat als responsables de la Comunitat d'Aprenentatge "L'Amistat", de Figueres, que segueix, en certa manera, la pedagogia de Paulo Freire. Per això, des d'aquí volem donar les gràcies al personal docent del centre, els quals ens van atendre, informar i ajudar a aclarir tots els nostres dubtes. Podeu cliclar sobre el nom de l'escola per veure la seva metodologia de treball, pel que fa al tractament de la lectoescriptura.


Finalment, si cliqueu aquí podreu accedir a la presentació del nostre treball. 

Claudia Corredera

Núria Costa

Dalia Del Olmo