Aprendre a llegir i escriure a l'Educació Infantil: Célestin Freinet

CÉLESTIN FREINET

Célestin Freinet (1896- 1966) va ser un mestre francès que va crear la seva pròpia escola basada en els seus ideals, ja que no s'identificava amb les metodologies que hi havia en aquella època. Entenia l'escola com un espai social que es basava en la confiança i que afavoria l'interès de l'alumne i el seu desenvolupament integral a partir de la cooperació de l’alumnat. Considerava que l'educació no podia ser imposada sinó que havia de partir del poble.

L'escola Freinet s'engloba dins el corrent de l'Escola Nova de manera que les seves tècniques es basen en la pedagogia activa, provinent del naturalisme.

Freinet reformulà la psicologia tradicional fent-la més dialèctica i més basada en els infants i en les seves capacitats. Defensava que la pràctica pedagògica i el valor de l'acció (treball) eren superiors a qualsevol altre aspecte.

CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA PEDAGOGIA

· Crea un ambient vivificat perquè el nen tingui la possibilitat d’expressar la seva vida, els seus pensaments i somnis i d’interessar-se pel món que els envolta.

· L’infant aprèn a partir de l’experiència (mètode assaig-error).

· Es basa en un aprenentatge natural, respectuós amb els ritmes maduratius de cada infant.

· El context és un element molt influent en el desenvolupament de la lectoescriptura.

· L’escriptura és un mitjà per expressar-se i formar la personalitat de l’infant.

· Motivació de l’infant amb tècniques apropiades.

· Vincle del llenguatge escrit i oral a partir de la cooperació i el treball en equip.

· Creu que hi ha unes etapes de l'aprenentatge de la lectoescriptura que estan relacionades amb les etapes esmentades per Ana Teberosky.

· També hem trobat aspectes de la seva pedagogia que es poden relacionar amb altres autors.

TÈCNIQUES DE FREINET

Correspondències : s’envien cartes a les altres persones com ara companys, mestres i fins i tot, alumnes d’altres centres educatius. Es tracten temes escolars o de l’entorn per fomentar bàsicament l’interès per la lectura.

Textos lliures: els infants escriuen de manera individual o conjunta amb l’objectiu que ells descobreixin un altre codi per expressar-se i connectar-ho amb el seu entorn i la seva vida. Aquesta tasca ajuda a desenvolupar l’esperit crític i la creativitat, però és necessari crear un ambient motivador. Bàsicament s’utilitzaven diferents tècniques d’impressió i es podien il·lustrar els textos per tal de relacionar imatge amb grafia. Finalment, es podia recitar els poemes i els textos escrits per tal de fomentar el llenguatge oral.

Dossiers escolars: era una recopilació de tot tipus de documentació (articles de diari, dibuixos,etc) de manera que estigués disponible per a tots els alumnes. Freinet pretenia substituir els llibres de text tradicionals ja que no estaven relacionats amb la vida dels alumnes.

Diari de classe : A cada classe, hi ha un diari en el qual es recull tot allò que s’ha après o bé coses que els infants creuen rellevants. Aquests quaderns són elaborats de manera col·lectiva i tots els escrits van acompanyats de dibuixos lliures, però representatius de la temàtica tractada. A l’hora de corregir els textos, es pot fer tant en petit grup, com ho pot fer el o la mestre/a, com ho pot fer tot el grup classe.

Assemblea cooperativa: consisteix en fer un debat sobre temes que els interessen als infants (centres d’interès) com ara fets que els hi han passat. També un cop a la setmana es parla del diari mural que hi ha l’aula on els nens hauran escrit critiques positives i negatives d’alguns fets i hauran proposat millores.

Planificació del temps: consisteix en fer una organització del temps amb les tasques que han de dur a terme els infants en un temps determinat.

LA METODOLOGIA FREINET A LA PRÀCTICA

Hem visitat l’Escola Nabí a Vallvidrera (http://www.nabi.cat/) on es treballa la metodologia Freinet. Per saber més de la seva metodologia podeu consultar al document següent.

Per saber més informació de Freinet podeu consultar aquest vídeo fet per estudiants on s’explica una mica més la seva biografia i una pinzellada de la seva pedagogia. També podeu consultar la nostra bibliografia i el nostre powerpoint.

Célestin Freinet (1896-1966)

Célestin Freinet fou un mestre del poble i per al poble. D’aquí prové la seva aportació, el terme pedagogia popular.

Va néixer a Gars, un poble dels Alps Francesos, l’any 1896 i va morir el 1966 a Vence. Provenia d’una família humil i com qualsevol fill de pagès, va haver de combinar les tasques escolars amb la col·laboració a les feines del camp. Aquests orígens van influir en la seva vida posterior i en la seva proposta pedagògica: crítica a l’escola tradicional i a l’Escola Nova.

Freinet va estar influenciat per les corrents obreres i socialistes. D’aquí provenen la seva militància sindicalista i els seus ideals marxistes, les crítiques a la societat capitalista i les seves propostes d’una Educació pel Treball.

Per saber-ne més...

Influències

Ovide Decroly (1871 – 1932), metge belga pertanyent a l’Escola Progressista nord-americana i deixeble de Freinet. Va ser pioner dels centres d’interès i la globalització de l’aprenentatge.

Johann Heinrich Pestolozzi (1746 – 1827), pedagog suís, es basa la seva pedagogia en la intuïció sensible de les coses i sosté que, a partir d’aquesta, es formen les idees. Desitja una escola per a tots i concep com a fi de l’educació la reforma social.

Maria Montessori (1870 – 1952). El seu mètode educatiu es caracteritza per posar èmfasi en l’activitat dirigida per l’infant i l’observació per part del professor.

Pla Dalton (1904). És un mètode ideat per Helen Parkhurst que es desenvolupà a High School de Dalton (Massachusetts). Contribueix al desenvolupament de la vida intel·lectual dels alumnes conforme la seva pròpia individualitat: contracte de treball amb el mestre.

William Heard Kilpatrick (1871 – 1965), pedagog nord-americà col·laborador de John Dewey. És considerat el creador del mètode de projectes.

Jean-Jaques Rousseau (1712 – 1778), a banda d’escriptor i músic, també va ser un dels filòsofs principals del segle de les llums. El seu procés educatiu partia de la concepció de la naturalesa de l’infant, del coneixement dels seus interessos i de les característiques particulars.

Adolphe Ferrière (1879 – 1960). Freinet fou un dels seus deixebles. Va prendre la seves orientacions i els seus principis pedagògics: pas de l’Escola Nova a l’Escola Moderna.

Karl Marx (1818 - 1883) va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany. Marx va ser el pare teòric del Socialisme marxista i del comunisme. Defensa una educació igualitària i homogènia a l’abast de tot el poble per incloure’l al món laboral.

Lenin (1870 – 1924) activista revolucionari i pensador rus. Compartia amb Freinet l’esperit revolucionari i comunista, el qual va conformar la seva praxis educativa en què l’educació era el camí per alliberar-se de l’opressió del poble.

John Dewey (1859 - 1952). Fou el màxim representant de la pedagogia experimental, la qual mostrava als alumnes la importància del valor instrumental del pensament i de l’error per resoldre situacions problemàtiques reals a través de situacions pràctiques i mitjans tècnics.

Per saber-ne més...

Teoria de Freinet

La seva teoria es resumeix en les invariants pedagògiques que va establir i que avui en dia encara es reflecteixen en la vida d’algunes escoles.

- “L’infant és de la mateixa naturalesa que nosaltres. Ser més gran no significa estar per damunt dels altres.”

- “El comportament escolar d’un infant depèn del seu estat fisiològic, orgànic i constitucional.”

- “A ningú no li agrada que el manin autoritàriament. A tothom li agrada triar la pròpia feina, malgrat que la tria no sigui avantatjosa.”

- “No és pas el joc, que és natural a l’infant, sinó el treball.” (Educació pel treball).

- “El camí normal de l’adquisició no és l’observació, l’explicació, ni la demostració, procés essencial de l’escola, sinó el tempteig experimental, pas natural i universal al servei de la vida.”

- “Les adquisicions no es fan, com de vegades es creu, amb l’estudi de les regles i de les lleis, sinó per l’experiència. A l’infant no li agrada escoltar una lliçó ex cathedra.”

- “La intel·ligència no és, com ho ensenya l’escolàstica, una facultat específica que funciona com en circuit tancat, independentment dels altres elements vitals de l’individu.”

- “Les notes i les classificacions són sempre un error.”

- “A l’infant no li agrada la feina de ramat a la qual l’individu s’ha d’ajupir com un robot. Li agrada la feina individual o el treball d’equip dins una comunitat cooperativa.”

- “La vida nova de l’Escola suposa la cooperació escolar, és a dir, la gestió pels usuaris, incloent-hi l’educador, de la vida i del treball escolar.”

- “El sobrecarregament de les classes és sempre un error pedagògic.”

- “La democràcia de demà es prepara amb la democràcia a l’escola.”

Tècniques

La impremta escolar i les tècniques d’impressió: La impremta i les tècniques d’impressió són, per a Freinet, una poderosa eina de comunicació a l’escola. Afavoreixen la creativitat, la imaginació, la desmitificació del llibre únic o de text i el diari.

La metodologia natural: El text i el dibuix lliures, que l’infant realitza triant el tema que vol, a més de permetre la comunicació de l’infant amb els seus companys i el mestre, connecten l’escola i la vida. Segons les tècniques del pedagog, el text lliure és l’eix del treball escolar.

Els fitxers escolars: Aquests fitxers són uns dossiers on es recopilaven diferents documentacions (textos, guies elaborades pel mestre, dibuixos, publicacions, articles, revistes, etc.) relacionades amb la temàtica a treballar, amb la finalitat de completar o reemplaçar els llibres de text.

La correspondència interescolar: Consisteix en l’intercanvi d’informació per carta entre infants i mestres de diferents escoles sobre aspectes de la vida del centre i de l’entorn (tradicions, treballs, ideologies, etc.).

El pla de treball: És un document del que disposen tots els infants i on es recullen les tasquen que han de dur a terme en un període determinat de temps (setmanal o quinzenal).

Tècniques d’organització de l’aula com a estructura cooperativa:

· Assemblea cooperativa setmanal: es porta a terme a l’aula un cop per setmana on es repassa el diari mural, es fa un debat sobre el que s’hi ha exposat, s’hi analitza els problemes que han sorgit al centre, etc.

· Les conferències: Les preparen els propis infants sobre un tema que els interessa i les exposen davant la resta de companys. Quan finalitza la conferència es deixa un espai per discutir sobre el tema tractat.

· El diari mural: Cada setmana, es col·loca a l‘aula un mural amb tres parts: critico, felicito i proposo. Els infants redacten textos signats per ells mateixos i els pengen a l’apartat correspondent. Aquest diari es discuteix durant l’Assemblea setmanal.

· Els complexos d’interès: És un mètode de treball a l’aula que contempla les necessitats i els interessos individuals dels infants. Aquests complexos es basen en la lliure expressió i en l’espontaneïtat de l’infant a partir d’esdeveniments individuals o socials que l’interessen.

Per saber-ne més...

Freinet a les escoles catalanes

Hem visitat l’escola Nabí a Vallvidrera per conèixer com es concreta la pedagogia Freinet en les nostres escoles.

Racons de joc simbòlic a l'etapa 3-6

Escola Nabí

Visita al centre

Us adjuntem uns vídeos que mostren el documental "Canviar l'escola amb Freinet" de Jaume Martínez Bonafé. Aquest audiovisual pretén recuperar la saviesa i la memòria dels membres del Moviment Cooperatiu d'Escola Popular i dels Moviments de Renovació Pedagògica.