dimecres, 30 de maig del 2012


El 25 d’abril del 2012 vam visitar l’escola Decroly de Barcelona que està dividida en Infantil anomenada "El Lledoner" i Primària anomenada "L’Aladern". En el document adjunt fem un resum del que vam observar i aprendre en aquesta visita sobre l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura seguint el mètode Decroly. 


Convidem a conèixer el mètode global per poder-ho contrastar amb altres teories i extreure’n allò que més s’adeqüi als nostres interessos i als dels infants i així poder construir la nostra manera de fer.


Article d'interès: "El aula de parvulario Decroly" 




MªCarmen Camino, Leila Jiménez i Lidia Jimón

dilluns, 28 de maig del 2012

Loris Malaguzzi

 
Malaguzzi (1920-1994) és l’indicador i inspirador de l’aventura educativa Reggiana. Un mestre i pedagog que va dedicar tota la seva vida a la construcció d’una experiència de qualitat en la qual s’escolta, es respecte i es considera las potencialitats dels nens i nenes perquè es reconeixien els drets d’aquests éssers educats.


El seu treball es desenvolupa, després de la Segona Guerra Mundial, a les escoles infantils per nens i nenes de 0 a 6 anys, per la construcció d’un servei públic municipal que oferís a nens, nenes, famílies, treballadors i treballadores la possibilitat d’aprendre democràticament en una Comunitat Educativa.

Gràcies a les seves aportacions teòriques es van crear les Escoles Reggianes que van tenir una influència d’autors importants com Decroly, Freinet, Freire, Peztalozzi, entre d’altres.
A partir de totes aquestes aportacions Loris va crear el seu pensament i la seva metodologia pròpia.

Per acabar volem fer esment del poema dels 100 llenguatges de Loris Malaguzzi en el qual explica la capacitat dels infants per aprendre, aquests estan dotats de 100 llenguatges que l’adult intenta reprimir-los. L’infant és autònom i autosuficient per aprendre a partir de l’experimentació i experiència pròpia.

Power point "Loris Malaguzzi".





Visita a l'espai d'infància La Llum de la Garriga

El passat dijous 24, vam poder assistir a la jornada de portes obertes que oferien les mestres de l'espai d'infància La Llum de la Garriga.
Aquesta, és una iniciativa nova d'aquest any, que només comprén dels dos anys i mig als sis anys. Actualment, una gran iniciativa per part dels pares i mares està intentant ampliar l'etapa fins als dotze anys.

A continuació, us deixem la pàgina web d'aquest centre perquè pogueu anar seguint les novetats del dia a dia i descobriu què significa la pedagogia Waldorf a la pràctica.


Per començar la jornada de portes obertes van posar aquest vídeo on queda reflectit el dia a dia en una escola Waldorf.





Durant aquesta jornada de portes obertes vam poder recollir molta informació, per això hem decidit fer un document explicant tot el que vam aprendre de les explicacions de les mestres.




Alba Vives, Almudena Rodríguez, Laura Robado i Anna Besora

divendres, 25 de maig del 2012

Informació d'interés pedagogia Waldorf

Pengem una mica d'informació que us pot ser d'interés sobre la pedagogia Waldorf.

Primerament posem un vídeo que parla de la lectoescriptura en la metodologia Waldorf:



A continuació també pengem un document amb diferents articles interessants sobre la pedagogia Waldorf. Premeu al link següent: articles

I finalment, deixem dues pàgines web de les xarxes Waldorf, la primera és a nivell d'Espanya i la segona a nivell de Catalunya.



Esperem que us serveixi per anar coneixent la metodologia Waldorf.


Anna Besora, Laura Robado, Almudena Rodríguez i Alba Vives





Currículum


El Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil dóna diverses pautes per portar a terme l’educació dels infants en tres àrees: Descoberta de l’entorn, Descoberta d’un mateix i dels altres i Comunicació i Llenguatges

Per saber com es treballa la lectura i l’escriptura en aquestes etapes hem portat a terme un anàlisi del currículum i hem realitzat dues entrevistes per veure com es treballa aquest en diversos àmbits.

De les entrevistes fetes a la directora de l’Escola Joana d’Empúries, a la mestra de l’Aula Hospitalària del Josep Trueta i als inspectors d'educació Caterina Riembau i Felip Ponsatí n’hem resumit el contingut.



Blanca Bassols Pujol
Lourdes Casellas Palau
Rosa Duarte Fiestas
John Dewey (1859-1952)

John Dewey va néixer a Vermont als Estats Units l’any 1859 on hi va viure durant tres generacions. Després de finalitzar l’escolarització primària ,va estudiar filosofia a la universitat de Vermont, i conseqüentment va convertir-se en el filòsof nord-americà més important de la primera meitat del segle XX. Mentre exercia de professor de filosofia a la universitat de Michigan va establir amistat amb una de les seves alumnes, Alice Chipman, amb qui es va casar al 1886. Ella tenia interès en els problemes socials i en les seves relacions vers l’educació i va promoure que Dewey centrés els seus estudis en el món de l’ensenyament.
Dewey i Chipman van treballar conjuntament per tal de determinar el millor camí de l’educació dels infants d’Amèrica i així crear les seves idees pedagògiques.

A partir de les transformacions socials de finals del segle XIX i principis del XX es van començar a desenvolupar grans pensaments pel que fa l’educació. Va ser quan va sorgir un moviment amb una tendència renovadora i al qual es va adherir moltes innovacions pedagògiques. Aquest moviment s’anomena “Educació nova”. S’hi relacionen autors com Maria Montessori, Célestin Freinet i el mateix John Dewey. Aquesta nova pedagogia trenca amb la pedagogia tradicional, sobretot en els mètodes d’ensenyament. 


L'escola que vam anar a visitar, és el CEIP Nou de Quart
Entrevista a la Lurdes Tarradas.


ENLLAÇOS D'INTERÈS:
Escola Camprodon Dr. Robert - Projecte "Sortida a Roses"
Escola Palamós Ruiz Giménez - Projecte "Sant Jordi"

DOCUMENTACIÓ TEÒRICA:
John Dewey

dimecres, 23 de maig del 2012

Ana Teberosky i Emilia Ferreiro

ANA TEBEROSKY:

La Dra. Ana Leonor Teberosky Coronado és originària d’Argentina i actualment, ja fa més de 26 anys, viu a Barcelona. És catedràtica a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació.  És especialista en temes de lectura, escriptura i ensenyament.
"No es que leamos menos que antes, nos pasamos el día leyendo cosas pero ha surgido un leer haciendo zapping"
 

EMILIA FERREIRO:

Emilia Ferreiro és argentina i fa més de dos dècades viu a Mèxic. Es va doctorar en Psicologia a la Universitat de Ginebra (Suïssa) l’any 1970. Va fer una tesi que va ser dirigida per Jean Piaget. En 1997, li donaren l’Ordre Andrés Bello, en Venezuela. En l’actualitat exerceix com a investigadora del CINVESTAV (Centro de Investigación y de Estudios Avanzados) y del SIN (Sistema Nacional de Investigaciones). Fa nays que recorre Amèrica i Europa donant conferències i capacitacions a docents; és autora d’innumerables articles científics i llibres. Va ser nomenada Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de Buenos Aires, la Universitat de Río de Janeiro i la Universitat de Córdoba.

“El maestro no puede ser un burócrata, debe ser un profesional”

El nom d'Ana Teberosky, al igual que el d'Emilia Ferreiro, s'associa a una nova forma de pensar l'escriptura, de pensar el subjecte que aprèn, de pensar l'ensenyament.

 
Ana Teberosky y Emilia Ferreiro, arrel d’intentar comprendre un dels problemes educatius més seriosos d’Amèrica Llatina: l’analfabetisme, la repetició i la deserció escolar; s’adonen que hi ha una matèria escolar decisiva: la lectura i l’escriptura.
A partir d’aquí van començar a estudiar juntes com els infants més petits adquirien i comprenien l’escriptura, amb quins mètodes aprenien.

Després d’analitzar els dos mètodes: l’analític-fonètic i el global, van concloure el següent:
1.  Es basen en habilitats com la discriminació de sons, de formes gràfiques, en correspondència entre so i grafies, en la discriminació visual.
2.  Si s’accepta que l’infant que aprèn és un subjecte que pensa i que constantment interactua amb el medi i aprèn interactuant, no pot ser que l’explicació de l’adquisició de l’escriptura siguin només una sèrie d’habilitats.

Ana Teberosky i Emilia Ferreiro van ser les impulsores de la Teoria de la psicogènesis de la llengua escrita la qual planteja que l’infant s’apropia del sistema d’escriptura i de la llengua escrita a partir del seu desenvolupament cognitiu i amb la interacció amb el món dels textos. 

Les autores van investigar el pensament infantil entorn la lectura i l’escriptura des d’una perspectiva genètica i evolutiva, i a més, ho van combinar amb el que ja es sap sobre el pensament infantil, la psicologia de l’educació, la lingüística i la psicolingüística.

En la seva investigació van descobrir que el procés mitjançant el qual un alumne construeix el seu propi sistema de lectura i escriptura és universal, sempre que es parli d’escriptures alfabètiques. Des d’una edat molt primerenca l’infant té diferents hipòtesis de què és i com es fa l’escriptura. A mesura que se li generen conflictes a partir del que ja sap i les noves informacions que se li fan arribar es va produint el pas d’una hipòtesis a l’altra.

Les dues autores NO van descriure un mètode per tal d'ensenyar la lectoescriptura sinó que van descriure unes bases teòriques que mostren l'evolució per la que passa qualsevol infant durant aquest procés d'aprenentatge.



Si vols conèixer aquestes bases teòriques, clica aquí

Ana Teberosky
Emilia Ferreiro 



Hem visitat dues escoles que incorporen aquestes bases teòriques en la seva metodològia a l'aula.
Per a saber més, cliqueu a sobre del títol








http://www.xtec.cat/ceipdrrobert/


Si voleu ampliar la informació us aconsellem la següent bibliogarfia:


Ferreiro. E i Teberosky. A (1979) Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. Editorial siglo veintiuno editores.


Teberosky. A (2001) Proposta constructivista per aprendre a llegir i a escriure. Editorial Vicens Vives.




Montse Castells
Mireia Pla
Roser Rosa