dimarts, 22 de maig de 2012

Maria Montessori i el seu mètode


Aspectes generals de la Metodologia Montessori:


“No em mireu a mi, no mireu el meu mètode. Simplement mireu el nen, què necessita i què vol? Jo no tinc la veritat de res, la veritat està en els nens”.

 Maria Montessori basa la seva teoria en les necessitats dels nens. Més que una metodologia, és una filosofia de cóm veure l’infant dura a terme a partir d’una pràctica molt concreta. Montessori crea uns materials adaptats a aquestes necessitats, però aquests no són el més important. 

La metodologia Montessori es basa en una manera de veure l’infant com un ésser autònom i capaç per aprendre per ell mateix. Cal tenir en compte les necessitats del nen i satisfer-les perquè es pugui desenvolupar correctament dins del seu entorn. Es pretén desenvolupament total de l’ésser humà, adaptat en el seu context ,on viu, tant pel que fa al lloc, a la cultura i al temps que li ha tocat viure. 

Un dels objectius principals és no limitar l’aprenentatge dels nens. Les programacions es fan per cicles i no per anys. És per aquesta raó que l’infant, quan tingui la motivació necessària i les capacitats per aprendre se li posen a la seva disposició els materials necessaris per fer-ho. Per tant, cada nen marca el seu propi ritme d’aprenentatge i aquest és respectat per la mestra.

EL NEN:

El nen és el principal protagonista del seu aprenentatge. Per tant, els coneixements no s’han d’introduir des de fora. Aquests han de ser percebuts a partir de la informació i a travès dels propis coneixements.

Els alumnes tenen llibertat , la que poden  administrar. Els límits són les normes de l’aula que es poden resumir en respectar les persones, respectar el material i el que s’ha de fer a l’aula és treballar.
Han de tenir llibertat en un ambient que possibiliti al nen l’autoeducació i l’autocontrol.




EL MESTRE:

El paper principal del mestre és observar el que necessita l’infant, el que el motiva, el que més li agrada. Cal estimular que els nens aprenguin per si mateixos i que trobin la solució dels seus problemes. S’ha de permetre que siguin ells els qui els construeixin els coneixements a partir de les seves experiències. Per tant, la intervenció del mestre a l’aula és mínima.
El professor ha de saber que no és la causa de la construcció del nen (de la formació, educació i desenvolupament). El que ha de fer és assistir el nen en la seva autoconstrucció, és el lligam del nen amb l’ambient però no el constructor del nen.
El mestre és qui ha de crear l’entorn adequat d’aprenentatge. És ell qui ha de posar a l’abast dels infants els materials necessaris per treballar allò que ha decidit. EL mestre fa les presentacions dels materials. 



L’ENTORN:

Per crear aquest entorn de treball, cal que l’aula sigui un lloc agradable, amb ordre i bellesa. Només d’aquesta manera es crearà un ambient motivador per els infants on hi hagin tots els coneixements necessaris a l’abast dels infants.

Ha d’estar dissenyat de tal manera que pugui satisfer les necessitats d’autoconstrucció dels infants, per desvetllar-nos la seva personalitat i els seus patrons de creixement.
Dins d’aquest entorn hi trobem els materials que es posen a l’abast dels infants i que són presentats per la mestra, i els exercicis pedagògics.
Hi ha tot tipus de materials de totes les matèries. A les etapes d’Educació Infantil, hi ha materials autoavaluables, d’experimentació i manipulació, materials de vida pràctica, etc.
Montessori creia que el Medi Ambient, és a dir, l’entorn del nen, era un punt clau per el desenvolupament de l’infant.

Dins l’aula es crea una connexió directa d’aquests tres factors:


AMBIENT PREPARAT- GUIA (mestre)NEN







Per saber-ne més: 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada