El mètode Montessori
és “una metodologia educativa destinada a
activar l’espontaneïtat de l’infant, oferint llibertat per desenvolupar-se en
un ambient especialment preparat per afavorir el seu desenvolupament”[1]
Un altre dels eixos on va posar un èmfasi especial va
ser en la reestructuració de la infraestructura escolar. Va observar que els
nens petits experimenten una espècie de frustració davant un món pensat per
adults. Per aquesta raó, va exigir la modificació del material escolar per tal
d’ajustar-lo a les dimensions dels infants; un clar exemple és l’adaptació dels
vàters a les dimensions reduïdes dels infants.
Va observar que els nenes responen millor davant un ambient tranquil i ordenat. Per aquesta
raó, en les aules Montessori tots els materials estan a l’abast dels infants i
es delimiten els diferents espais de treball. La frase que defineix aquest
concepte és “El nostre suggeriment és
molt simple: oferir al nen un ambient on tot estigui construït segons les seves
proporcions i deixar-lo viure allà”[3]
Segons Maria Montessori “Ser capaç de fer alguna cosa per sí mateix és la base de la
independència. Aquesta experiència no és un joc. És un treball que els nens han
de fer per créixer”[4] Mirar
els eixos vertabradors del seu mètode
Com es treballa la llengua?
La pedagoga plateja un mètode analític on a partir de
material sensorial l’infant serà capaç de realitzar una discriminació cromàtica
que l’encaminarà a establir relacions entre els sons i les grafies.
Bibliografia
Components del grup
[1] [3] Orem, R. C. (1979). Manual del método Montessori (1 ed.) Buenos Aires: Paidós
[1] [3] Orem, R. C. (1979). Manual del método Montessori (1 ed.) Buenos Aires: Paidós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada